dilluns, 21 de novembre del 2011

De tu per a mi

Un altre dia plujós 
en el qual m'hauré de conformar 
amb la pena d'haver d'omplir-me de records.
Records plens d'imatges de dies com avui, 
dies en els quals em sentia l'únic 
encara que t'hagués de compartir.
Perquè compartir era l'única cosa que teníem 
com si les persones que ens envoltaven
no fossin importants, solament això, persones,
persones que caminen al nostre costat 
alienes al nostre món imaginari.
Un món que encara existeix, 
que s'alimenta de versos com aquest, 
de carícies a l'aire, 
de tancar els ulls amb força 
amb l'esperança de no deixar-nos escapar
i que sobreviu amb l'aigua de dies com avui.