dimecres, 30 de gener del 2013

Vent


Deixa córrer la rancúnia,
asseu-te al costat de la teva solitud
i entendràs el meu silenci.
Esborra, sense pressa, les buides paraules,
omple'm d'honestedat
i deixa un testament replet de records.
L'últim que haig d'oblidar
és la profunda esgarrapada
que vas deixar en el meu pit indecís.
I aquest vent,
que no fa més que desordenar-me el cabell,
sembla que ara em calma.

dijous, 10 de gener del 2013

Nou començament

Derrotada, ja lliure, llegeixo la teua veu
mentre el vent mou l'ombra de les fulles.
Al carrer, on la llum cau a l'inrevés,
deixàrem l'amor regirat 
per tornar a ser el que mai vam ser 
en el nostre propi camí.


Començarem de nou amb paraules, 
que són matèria i no temps, 
que esperen ser trobades en solitud
però amb pretensió d'anar del teu cos al meu
sense malenconia.



Borratxa del meu odi

Els dubtes maten.
Aquest quant queda.
Aquest quant falta.
Enfonso la boca al seu pit,
cada vegada més fred,
cada vegada més elevat.
Arribarà el dia en que no seré dolça,
ni tendra ni miserable.
Arribarà el dia
en que estaré borratxa del meu odi.
I no respiraré,
ni m'esplaiaré amb plors de revetlla,
i els dubtes m'hauran matat
i sabré que no queda res,
que no falta res.