Sorra

De tu surto sempre, 
sempre haig de tornar a tu.
Jo que sóc costum i tu que tornes el quotidià en sorpresa, 
en llums i colors que no existien.
Tu ets la llum en la foscor 
i  quan et marxes em quedo cega,
sola amb la resta dels meus sentits
buscant amb les meves mans, 
olorant el rastre de la teva boca 
en acariciar-la l'aire quan t'allunyes de mi.
Ja coneixes el camí de tornada cap a mi.
Cansada, decideixo asseure'm a esperar en la tèbia sorra.

Indecisió

Llunyà, transparent, tombat horitzontal
sobre el desig de posseir-me,
de mirar i trobar la boca
d'on les meves paraules surten.
M'amago darrere de la indecisió
tirant-li la culpa a antigues ferides resseques

que couen amb l'aigua del mar que ens separa.

És això el que som... desig incomplet, innocent,

pors absolutes que pesen sobre els nostres cossos

impedint-nos trobar el camí?

Jo ja no miro on mires,

jo t'estic veient mirar.

Hipoteca

Parlar amb distància del succeït,
analitzar els meus desitjos des del seny,
mirar-te amb ulls de color blau mar
que esmorteeixen els teus de vermell foc.

Et dec passió eterna?
Sento que encara tinc l'ànima hipotecada
a un amor que va durar
el que triga a apagar-se
una espelma els dies de vent.

Pujàrem tant alt
que el vertigen no ens va deixar baixar
i pensàrem que estrenyent les dents
la caiguda no ens faria mal.

Potser hem fracassat
però encara vull que m'aconpanyis
quan no véns amb mi.

Tu guanyes

Com un gerro d'aigua freda
em cau la teva indiferència.

Si, és cert que m´he equivocat.
Si, és cert que que el meu caràcter fa
que no trii les paraules adequades.
Si, és cert que semblo una nena boja
davant el teu maleït silenci.

Però cerca dins de tu
i em trobaràs amagada
just darrere del teu cor
esperant que algun dia
em tornis a trobar.