dimarts, 13 de novembre del 2012

Una besada

Una besada.
Lleva'm la raó...

Com una veu en off
que et recorda tot allò que s'ha de dir.
Abraça'm molt, molt, molt fort
per la cintura.
He sentit el cruixir de la meva llengua
anhelat la teva i després... res.
Aquesta nit cremava el silenci
i ara em sembla el cel.
Per què ningú vol endinsar-se al silenci
com a fórmula de fuita?