com seria acomiadar-me de tu.
El temps regalat,
en moltes ocasions inconnex,
s'acaba.
Em dónes pocs dies,
poques hores per a valorar el que et queda
i crec que temps passats, en el present,
no van ser millors.
Entorn a mi, hereva del dia destruït,
mut amic que sense mirada m'acompanya,
una revolada de tempestes m'arrossega.
Ja no sóc la mateixa del primer dia,
ni ho pretenc.
Vaig creure que t'estimava
però em vaig agafar al desig.
Després, tot en mi va ser naufragi.
