dilluns, 17 de novembre del 2014

Peó d'escacs

En el tauler de la teva vida
em va tocar ser peó.
Petita, situada just davant del Rei
sóc la peça més vulnerable que existeix.
Et molesta la meva presència
i així i tot no t'arrisques a jugar amb mi.
Però si perilla la teva vida,
no dubtaràs en sacrificar-me.
Mentrestant, tinc llibertat de moviment.
Un pas o dos, però sempre cap a endavant.
No cap la possibilitat del penediment
ni de voler desfer el ja caminat.

En el tauler de la teva vida,
un dia tot es molt clar
i un altre tot es foscor,
per tornar a veure la llum a l'endemà.
M'has col.locat allí amb un sol objectiu
i tard o d'hora seguiràs jugant sense mi
fins que la partida acabi.
Tornaràs a iniciar la partida
i de nou em situarás en el tauler.

dimarts, 23 de setembre del 2014

Llibertat

Plou com fa temps necessito.
Gotes noves, fresques 
filles de les gotes anteriors 
que van trepitjar les meves sabates.
Ja he passat per aquí 
però tot sembla nou.
Ànimes trencades i recompostes pel pas del temps
o potser per la deterioració de l'oblit.
Siluetes, ombres mullades
periòdics vells amb prediccions errònies
retallades de revista d'una vida menys lliure.
Plou i ja no em dol,
plou, senzill, simple
sense esquinçalls.
Aquesta vegada no necessito paraigua.



dimecres, 27 d’agost del 2014

Nou diferències

És l'hora.
Un lloc, gent.
Un vehicle vell,
uns ulls coneguts.
Nervis, intriga, por, curiositat.
Una xerrada que trenca el gel,
les meves mans sobre les meves cames.
Inseguretat, intent de protecció.
Una ruta coneguda,
més xerrada, menys contingut.

Una porta, sembla nova.
Aquí comencen les diferències.
Tranquil·litat.
Una altra habitació,
més anys,
menys temps,
menys necessitat.
La conversa.
El millor, la sinceritat.
Jo des d'un altre punt.

Aquestes són les nou diferències
del que sembla un mateix fotograma.
Porta, tranquil·litat, habitació,
anys, temps, necessitat
conversa, sinceritat,... Jo.

dilluns, 25 d’agost del 2014

Trista productivitat

Heus aquí la solitud on estàs absent
una cambra fosca on mes productiva sóc.

Les teves carícies inexistents,
les teves mans...
com les trobo a faltar.
Aquells consells que no entenia,
i que ara em semblen melòdiques cançons antigues.
El meu humor, negre,
que solament tu semblaves entendre,
potser per una qüestió genètica.

En ocasions em descobreixo parlant de tu
i em sento orgullosa alhora d'avergonyida,
així que torno a amagar-me darrere de mi mateixa,
perquè ningú em danyi l'ànima.

Que tristesa més productiva recordar-te avui
com ho faig cada dia.



divendres, 18 de juliol del 2014

Ales

No puc dir,
no puc fer,
dona'm ales.

Què faig aquí?.
L'espera és l'única cosa que em queda,
esperar al fet que les hores passin
i acabi aquest estiu.
Ja saps que jo sóc mes de passar fred,
que la calor m'esgota
i ennuvola el poc enteniment que em queda.
(Vaig perdre la major part d'ell l'estiu del 2008.)
Dolç i fred hivern,
quant em queda per arribar a tu?.

Em guanyaré les ales si no faig,
si no dic?


divendres, 4 de juliol del 2014

Connexió

Aquests dies em permeto una lleu connexió amb la nostàlgia,
atur per escoltar-me dir el que mai repetiré.

S'obren cometes.
He estat capaç de gaudir de moments en silenci,
a qui dones tot sense que et demani res a canvi.
Sabia que t'havies marxat, quina sort.
Al mi, els records em persegueixen, 
i per molt que corri, 
sempre aconsegueixen donar-me caça.
Així que he pensat deixar de córrer.
No per tu, ni per mi, 
sinó amb el fred que ara se sent llunyà.
Llunyà com tu, 
llunyanes les promeses a pensaments 
que no van sortir mai de la meva boca,
paraules no pronunciades, mes fortes que els teus silencis 
que cada vegada semblen mes llargs 
en espais de temps mes curts.
Es tanquen cometes.

Recorda aquesta data... serà, segurament,
la darrer connexió.

dimarts, 4 de febrer del 2014

El meu món

El teu silenci assetja les meves hores perseguides,
negra solitud de les illes.
Papallones nien en el teu pit ja buit.
Deixa'm també parlar-te amb el meu silenci,
potser tu m'entenguis
o em vas entendre fa temps
quan res era i tot semblava.
Vas creuar el meu cor sense detenir-te
i em vas aconseguir
just a l'hora que dóna començament l'hivern.
Ara passo a formar part de la meva col·lecció de sol·licituds
per a difondre els teus petons.
Potser no tingui sentit per al món
però tampoc el món ho té per a mi.