dimarts, 4 d’agost del 2015

Hey there! I am using WhatsApp

Avui m'he aixecat sense estat.
No sempre es així.
De vegades estic feliç, 
altres disfrutant es dia,
disponible,
la majoria de vegades simplement en linea.
Avui no.... avui sense estat.

Aconseguint un nou estat.... però quin?
No ha de ser tant difícil... tot és posar-se i tenir paciència.
Així que em fico en manera "escrivint..."
i decideixo estar ocupada...no!
millor molt ocupada
mentre que busco el meu nou estat.

El millor mestre és el temps,
sense que facis preguntes
et dona les millors respostes.
Així que espero....i espero.... i espero.
I mentre espero, et penso.
I sento que la meva bogeria té el teu nom gravat.
Que no s'oblida el que es mor, 
es mor el que s'oblida.
I que necessito viatjar al passat,
no per evitar errors comesos
sinó per poder abraçar a qui avui no està.

Però no hi ha arbre que el vent no hagi sacsejat
i el fracàs no és la solució, 
nomes tonteries.
Perquè l'acció més petita 
val més que la intenció més gran
i tu ni acció ni intenció.
No més tonteries.
Que feia abans quan no estaves...
no ho recordo, 
fa tant que marxares de la meva vida.
Estic madurant.
Disculpeu les molesties.

Així que faig un "ommm"
agafo el pal de la granera
i crit "jo tinc el podeeeerrr".

Carpe diem!- li diu el mort al degollat.
Positiva i un tant infantil.
No creixis, es una trampa.
Ui!!!! Bateria baixa....

SOC EL CAMÍ QUE CERCA VIATGERS...


(Escrit gràcies als estats de WhatsApp de la llista dels meus contactes)