S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 29 de febrer de 2012

Cami de tornada

He començat el camí de tornada,
el mateix que un dia vaig decidir agafar
sense saber a on em portaria.
No he trobat el que buscava...
els meus peus han deixat de caminar,
i amb els ulls clavats a terra
m'adono que fa temps que camino sola
i que la meva maleta cada vegada pesa més.
He perdut l'esperança
de recuperar sentiments desaprofitats
pel pas dels anys
i aixó incrementa la càrrega
que arrosega el meu cos.

Em toparé al meu retorn
el mateix que vaig deixar?
La nena petita de llavors,
la innocència dels meus pensaments,
els somnis d'aquella época?
Et trobaré a tu?
Amb el mateix rostre, impassible,
igual que el dia que em vas deixar marxar?

Buscaré un lloc on deixar enterrats
els records d'aquest viatge
i volaré lleugera cap al final d'un nou inici.

dimecres, 22 de febrer de 2012

Jo a Austràlia i tu a Europa

Sembla que ens haguéssim marxat,
jo a Austràlia i tu a Europa,
sense acomiadar-nos.
Com si no corpartíssim el mateix mar,
el mateix cel, el mateix aire.
Com si no caminessim pels mateixos carrers,
sota la llum dels mateixos fanals.
Com si no toquessim la mateixa sorra de la platja,
les mateixes pedres.
Com si no ens acariciessin els mateixos rajos de sol,
com si no li ploressim a la mateixa lluna.

Segur que si el temps ens hagués regalat un comiat,
l'endemà coincidiríem en el mateix punt.

divendres, 10 de febrer de 2012

Obstinació

He desitjat tant l'oblidar-te com el tenir-te.
I si posant terra pel mig, aconsegueixo esborrar-te
treure't de les meves entranyes...
Però no ho aconsegueixo,
doncs com més gran és la meva obstinació
major ho és el llançar-me a la desesperació del teu silenci.

Ara haig de marxar i ho faig sense forces,
sense il·lusió per un abandó descompost.
Però he decidit tancar els ulls, la meva boca i les meves mans
amb l'únic desig de guardar-te
i esperar que a la meva volta,
en obrir els meus únics tres sentits
la teva aroma hagi desaparegut.