dissabte, 26 de maig del 2012

El número mil u

Has posat el punt i final número mil...
No recordo qui va posar el nou-cents noranta-nou,
segurament jo.
Fas servir les mateixes paraules feridores de sempre
i no aconsegueixo a entendre
perquè segueixen fent-me tant de mal.
A poc a poc, mentre m'acabo la meva coca cola,
vaig trobant-me de nou les mans
i aprofito, que els meus ulls ja veuen
que tinc a prop una finestra,
per comentar-los que mirin
a través del cristall blanc, el verd dels xiprers.

Som nosaltres els definitius,
els que donarem forma a aquest final?
Arribaran altres com tú i altres com jo
esperant trobar el punt i final número mil u.

dissabte, 12 de maig del 2012

El poema de maig

El reflex de la teva indiferència
és la reacció des d'on neix
la meva resignació.
El teu nom, que es fonia a la meva boca,
s´ha tornat pedra compost de valentia
davant la meva bogeria.
Vols que desaparegui,
i jo també voldria apagar-me poc a poc
fins al no res,
però, ara com ara,
el silenci és el millor
que et puc donar.