divendres, 9 de desembre del 2011

Júpiter o Venus?

Ets la llum, forta, constant i permanent 
que sempre segueix al meu costat,
que no desapareix mai.
La que busco en les nits fosques de la meva ment,
la que em maltracta amb la seva absència
i que apareix de sobte sense esperar res a canvi.
La que es creu única envoltada de milions iguals,
la que es fa la forta per tot seguit, amagar-se,
la que m'acompanya en els meus somnis.



Per que ets planeta que sembla estel
jo solament em quedo amb la llum que desprens.

dilluns, 21 de novembre del 2011

De tu per a mi

Un altre dia plujós 
en el qual m'hauré de conformar 
amb la pena d'haver d'omplir-me de records.
Records plens d'imatges de dies com avui, 
dies en els quals em sentia l'únic 
encara que t'hagués de compartir.
Perquè compartir era l'única cosa que teníem 
com si les persones que ens envoltaven
no fossin importants, solament això, persones,
persones que caminen al nostre costat 
alienes al nostre món imaginari.
Un món que encara existeix, 
que s'alimenta de versos com aquest, 
de carícies a l'aire, 
de tancar els ulls amb força 
amb l'esperança de no deixar-nos escapar
i que sobreviu amb l'aigua de dies com avui.

divendres, 28 d’octubre del 2011

14 d'octubre del 2011

És aquest el dia, 
el dia del viatge 
que em portarà lluny de jo mateixa 
per trobar-me a una altra ciutat.
No viatjo sola, però encara així 
sento que piloto el meu propi avió buit. 
He deixat tot l'equipatge pesat a casa 
on espero no trobar-ho a la meva volta.
Miro per la finestra vint-i-tres
i comprenc que has decidit acompanyar-me
mentre la llum del dia et deixi. 
Que estranya la vida 
que mentre tu et sents gairebé plena 
jo continuï pràcticament buida. 
Solament el sòl de cotó
separa els meus peus del mar 
però els tinc freds i em fan tornar a la realitat:
estic volant cap a un nou jo.

Tot s'acaba

Tot s'acaba.
S'acaben els records, 
s'acaben les pors, 
s'acaben les mirades, 
s'acaben les trucades. 
S'acaben els gestos, 
s'acaben les paraules, 
s'acaba l'interès, 
s'acaben les olors. 
S'acaben les sensacions, 
s'acaben els dies platja, 
s'acaba l'aire que m'alimenta,
s'acaba la vida i s'acaba la mort.


S'acaba la nit que dóna pas al dia, 
s'acaba el somni.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Mentre condueixo...

Sóc ximple per mostrar-te tot el que sento,
per deixar que recorreguessis tot el meu cos,
per ensenyar-te a fer-me somriure.

Sóc ximple per deixar-me enganyar per les teves mentides,
per desitjar formar part de la teva vida,
per somiar amb que em volies.

Sóc ximple per no voler plorar davant teva,
per amagar tanta amargor,
per no poder evitar sentir-me així.



Sóc ximple perquè ara ja gens importa,
per deixar-me portar per alguna cosa tan efímer.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

L'escenari

Hem maltractat les nostres ànimes
amb records de nostàlgia.
He creat un escenari conegut
on estirar la punta dels dits
amb intenció de fer desaparèixer el seny.

He buscat creuar mirades 
que ens recordin que va haver-hi un temps 
en què tocàrem el cel.
He desitjat tornar a sentir
la calor dels nostres llavis
encara sabent que després la cremada dol.
He lluitat una batalla que és perduda 
solament per sentir-me viva
quan caic al sòl.
M'he sentit sola 
en una plaça plena de gent 
que no parla.


Dius que tinc nostàlgia de tardor... 
jo solament suplico que arribi l'hivern.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Qui som?

Qui som?
Sóc Sònia quan els nens em desperten
a les quatre de la matinada,
sóc Sònia quan trobo a faltar la mare,
sóc Sònia el dia que compleixo anys,
sóc Sònia quan et beso
encara que no ho faci molt sovint.
Sóc Sònia quan ploro,
sóc Sònia quan ho passo bé,
sóc Sònia quan parlo amb elles
o quan parlo amb tu.

Però sóc Clara quan invento,
quan imagino,
quan somnio.
quan escric.
Sóc Clara quan el cel es torna gris,
quan el cor em va a mil revolucions,
quan l'ànima em rebutja.

Així doncs qui som?
Qui ets tu?

dimarts, 2 d’agost del 2011

El primer dia que plogui

El primer dia que plogui
t'aniré a buscar.
Serà un dia molt especial.
Però aquest dia no pot caure en cap de setmana,
ni pot ser un dilluns
perquè aquest dia faig neteja a casa,
ni pot ser dimarts ni dijous
perquè vaig a la biblioteca a estudiar,
ni pot ser un dimecres
perquè és l'únic dia que faig esport.
Solament pot ser un divendres,
i no un divendres qualsevol,
ha de ser un divendres al matí,
un divendres que no sigui festiu,
un divendres que tu no estiguis de vacances,
un divendres que jo no estigui trencada de solitud
i sobretot un divendres que plogui...
i que plogui prou com per poder anar-te a buscar.

El primer dia que plogui t'aniré a buscar,
només he d'esperar
que la pluja trii el dia.

diumenge, 17 de juliol del 2011

Amor...

Amor...
Amor infinit, amor per sempre,
amor d'ahir, amor de sopar,
amor alcohòlic, amor de ressaca,
amor "que te quiten lo bailao",
amor per oblidar, amor que crema,
amor brut, brut d'amor.
Amor per a tu, amor de lluna plena,
amor que s'acaba, amor desesperat,
amor galàctic, amor impossible,
amor d'estiu, amor de mentida,
amor de falses promeses,
en definitiva...
amor etern.

divendres, 15 de juliol del 2011

Punt i final

Hem arribat al punt i final...
Aquesta vegada sembla tant diferent.
Potser ets tu, que m'observes des de la distància,
escodrinyant cadascun dels meus gestos
buscant errors que t'ajudin a mantenir-te
darrere de la línia.
Potser sóc jo,
que prefereixo quedar-me amagada
darrere de la desil·lusió,
fent de la tristesa i del descoratjament
el meu millor aliat enfront del record
de la calor de les teves mans.
O potser ha estat la distància,
que ha aconseguit trobar el moment just
on posar punt i final a una història
que no tenia futur abans de començar.

Sigui com sigui...
avui s'obrirà un petit parèntesi
i després solament quedarà posar punt i final.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Soldat

Tenia semblant de soldat
i va conquistar la plaça del teu cor.
Una vegada guanyada la batalla
es va marxar cap a un altre i conegut paratge.
Tú, tota digna, negues la teva rendició.
però la teva mirada mostra incrèdula tristesa.
Algún dia la teva pena passarà ,
i solament et quedarà el record
de les seves carícies en les teves nits de solitud .
I gairebé sense adonar-te, oblidaràs...
Això és tan cert
com que el sol està sobre els nostres caps.

dimecres, 1 de juny del 2011

Pont vell

La primera vegada que ens vam veure
ens la va portar la casualitat.
La casualitat va fer que t'estimés amb desesperació
i el temps que ara t'estimi amb desesperança.

dilluns, 9 de maig del 2011

Llibreta negra

Vaig passant els fulls d'aquesta llibreta
gairebé en blanc.
Només la llista de la compra del supermercat,
una relació de noms de nens
convidats al sisè aniversari d'en Lluc,
una adreça de correu electrònic
d'una mamà de l'escola,
o una llista d'estris de cuina
que em va demanar la mare
amb intenció de fer-nos el gust,
omplen un parell de pàgines.

No era aquesta la teva finalitat.
Imaginava omplir-te de versos
que parlessin de noves ànimes,
de llums apagats que es tornen a encendre,
de la meva finestra oberta al cel, ara d'un altre,
dels colors de la sang,
de taronges que cremen.
I ara, asseguda al banc del parc que tantes vegades
a estat còmplice de la meva desesperació,
he entès que haig de callar
per poder escoltar-me.

dimecres, 23 de març del 2011

Efectivament... enfadada

Estic enfadada.
Estic enfadada perquè fa fred,
enfadada perquè fa calor,
enfadada perquè l'aire bufa de nord,
enfadada amb la primavera.

Estic enfadada.
Enfadada amb tu, enfadada amb mi.
Estic enfadada perquè ja no estàs,
enfadada perquè ja no hi som,
enfadada perquè tornes,
enfadada perquè solament tornes en els meus somnis,
enfadada perquè només queden records.
Estic enfadada.
Enfadada d'aquest dolor,
enfadada de solament alimentar-ho jo,
enfadada perquè no t'apropes,
enfadada perquè m'allunyo.

Estic enfadada
enfadada amb el món,
enfadada amb tu,
enfadada amb mi,
enfadada perquè no se on estem,
enfadada perquè sembla que m'he tornat a perdre.

dimarts, 8 de març del 2011

Mari Carmen

Tranquila i envoltada dels que volies
que estiguéssim al teu costat,
has decidit anar-te.
Eres feliç veient que els somnis dels teus fills
es feien realitat però
quin somni et faltava a tu per complir?
He viatjat ràpid per la teva vida.
Sempre has dit que m'assemblo molt a tu
i que havia d'apendre a aturar-me
per demostrar més afecte
a les persones que m'envolten.
He perdut la bellesa de la teva mirada,
la lleugeresa del so de les teves paraules,
les tardes de riures davant la llar de foc de casa,
però em queda la teva ànima
que em donarà el seu caliu les nits que faci fred.

Dedicaré els dies que queden
per imaginar-te,
amb els ulls tancats, sentir-te,
i sempre, a estimar-te.

divendres, 4 de febrer del 2011

Discussions entre cap i cor

Discussions entre cap i cor:
la meva boca t'anhela
però els meus ulls et fugen,
les meves mans et busquen
però les meves cames retrocedeixen,
la pell em vibra
però la meva sang es gela.

He perdut l'únic punt d'unió
que quedava entre tu i jo
i no se si puc permetre'm un lleu somriure.

dimecres, 26 de gener del 2011

Veritat

És aquesta posició de la qual tant parles
la que em posa en un lloc que no em correspon.
La meva serenitat que dóna indicis d'abandó,
la distància que tant desitjava
i que ara no s'escurça per molt que estiri de la corda,
el temps que dóna per tant
quan hi ha tant que fer.
Posiciona't en aquest punt que no em pertany
perquè pugui tornar al lloc
d'on no vaig haver de sortir mai.