S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 29 d’agost de 2012

- I -

Apago avuí la veu a tu deguda.
Que món d'anar i venir!
d'amor que es torna ombra.
T'imploro no anar-me acabant
mentre tu renèixes de tu mateix,
inesgotable.

Deixo aquest poema
a falta d'algo millor...
Procuraré deixar constància
de que mai vas existir,
mirant cap a enrere de front
i caminant cap a davant de puntes.

dissabte, 25 d’agost de 2012

Desig amagat


Tu, sempre i mai t'equivoques.
No deixes portes obertes a la nit,
incògnites al joc,
inútil i capritxos.
Encara espero la teva veu
i allò que em digueres
ha quedat tan endins
que per a recordar-ho
m´he de dormir.

Però no importa
perquè queda intacta en mi
la teva besada
i si de mi volgués fugir
no seria més que per anar
a morir-se en tu.

Disfressa d'una altra vida

M'he assegut a mirar el cel mentre t'esperava
però no has aparegut.
No es sent res,
només la calor sembla decidida
a trencar el silenci.
De manera inútil i desvalguda
se'm tanquen els ulls 
i em descobreixo cega, 
disfressada d'una altra vida amb tu.
Però llavors, ja no em preguntes
que faig contemplant els estels.

dimarts, 7 d’agost de 2012

L'espia

És la llum, que demana realitats.
Són les ombres, de color i feres,
les que busquen el meu cos
a la recerca d'aliment.
Vull que et marxis, dolor
i que esborris de la meva pell
les marques de que un dia vas niar en mi.
Ara sóc espia del silenci
a la recerca d'analfabets, ingràvids
però dolços en ànima,
els únics als que aconsegueixo enganyar.

No sóc més que la meva unitat
a la reconquesta de mi mateixa.