dissabte, 20 d’octubre del 2012

Ressaca


Quan una ha begut,
i el cap creu lliscar-se en línia recta 
i les cames decideixen prendre el seu propi camí...
Quan una pensa que els seus caminars donant tombs 
passen desapercebuts en un bar sense gent
i els "xupitos" de vodka passen per les mans ràpidament...
Quan una perd la capacitat de control de la seva pròpia llengua 
i deixa que paraules, unes més altes que altres, 
totes juntes, sense espais, sense sentit 
s'apoderin de la conversa buida de contingut...
Quan tot això passa... nena! només queda la ressaca.

dijous, 18 d’octubre del 2012

El meu secret no ets tu

Quina tardor més extranya.
Ha desaparegut la por al fracàs
i el camí em converteix en dona immune.

Ara, amb el dret que em regala la impunitat dels meus ulls, 
m'atreveixo a alçar la veu per cridar 
que el meu secret no ets tu.

Ja pots maleir boig de tristesa, 
negant l'evidència, tirant mans al passat
recercant paraules soltes que et donin significat
però ara ja t'has quedat sol.