dimarts, 8 de març del 2011

Mari Carmen

Tranquila i envoltada dels que volies
que estiguéssim al teu costat,
has decidit anar-te.
Eres feliç veient que els somnis dels teus fills
es feien realitat però
quin somni et faltava a tu per complir?
He viatjat ràpid per la teva vida.
Sempre has dit que m'assemblo molt a tu
i que havia d'apendre a aturar-me
per demostrar més afecte
a les persones que m'envolten.
He perdut la bellesa de la teva mirada,
la lleugeresa del so de les teves paraules,
les tardes de riures davant la llar de foc de casa,
però em queda la teva ànima
que em donarà el seu caliu les nits que faci fred.

Dedicaré els dies que queden
per imaginar-te,
amb els ulls tancats, sentir-te,
i sempre, a estimar-te.

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Soni lo siento mucho, como dices en tu poesía ella estará siempre a tu lado, no lo dudes.

    Un abrazo muy fuerte para ti y todos los tuyos.
    Yo acabo de venir de BCN pues me han vuelto a operar la rodilla de siempre y en unos días me vuelvo.

    ResponElimina
  3. Carinyet ho sento molt... Esper que el d'ahir no hagui estat un dia massa dur per a vosaltres.
    Sols dir-te que estic amb tu.
    El poema...diu tant...és realment especial.
    Cuida't, un besito molt fort.

    ResponElimina