Hem arribat al punt i final...
Aquesta vegada sembla tant diferent.
Potser ets tu, que m'observes des de la distància,
escodrinyant cadascun dels meus gestos
buscant errors que t'ajudin a mantenir-te
darrere de la línia.
Potser sóc jo,
que prefereixo quedar-me amagada
darrere de la desil·lusió,
fent de la tristesa i del descoratjament
el meu millor aliat enfront del record
de la calor de les teves mans.
O potser ha estat la distància,
que ha aconseguit trobar el moment just
on posar punt i final a una història
que no tenia futur abans de començar.
Sigui com sigui...
avui s'obrirà un petit parèntesi
i després solament quedarà posar punt i final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada