Quina xafogor!!

Aquesta xafogor, m'ha ajudat a mantenir-te
allunyat del meu pensament.
Ha crescut el meu sentit de la impunitat,
i el desig de dir-te tot el que passa per la meva ment
es converteix en el dret indiscutible
de fer-te callar.

L'anhel de convertir-te en cendres,
el vent que les hi porti lluny
i aprofiti per fer volar les meves noves pors
i la meva antiga valentia,
no sigui que de nou em doni
per ventar-me amb aire descarat.

Amagar-me darrere de jo mateixa,
deixar d'escodrinyar quin camí m'ha portat fins aquí,
i ser jo, el jo de sempre,
el jo del somriure.