S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 25 d’agost de 2014

Trista productivitat

Heus aquí la solitud on estàs absent
una cambra fosca on mes productiva sóc.

Les teves carícies inexistents,
les teves mans...
com les trobo a faltar.
Aquells consells que no entenia,
i que ara em semblen melòdiques cançons antigues.
El meu humor, negre,
que solament tu semblaves entendre,
potser per una qüestió genètica.

En ocasions em descobreixo parlant de tu
i em sento orgullosa alhora d'avergonyida,
així que torno a amagar-me darrere de mi mateixa,
perquè ningú em danyi l'ànima.

Que tristesa més productiva recordar-te avui
com ho faig cada dia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada