Plou com fa temps necessito.
Gotes noves, fresques
filles de les gotes anteriors
que van trepitjar les meves sabates.
Ja he passat per aquí
però tot sembla nou.
Ànimes trencades i recompostes pel pas del temps
o potser per la deterioració de l'oblit.
Siluetes, ombres mullades
periòdics vells amb prediccions errònies
retallades de revista d'una vida menys lliure.
Plou i ja no em dol,
plou, senzill, simple
sense esquinçalls.
Aquesta vegada no necessito paraigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada