Innocència

Només somni.

Ja han passat els mesos que faltaven.

Dotze, eterns i angoixosos.

Ara ja son 34 els anys que em separen

del primer segon de vida,

i tan sols un altre malson

creat per la imaginació

em prendrà un altre tros d’innocència.

Perquè és innocència

el que es veu darrera l’ànima fina i transparent

com el full que amaga

aquestes paraules ara forçades.

 

El meu cor és innocència

i el meu cap,

que de vegades només acompanya

el meu cos,

és el seny.