Ara si... ara, no.

És silenci tot el que em regales,
silenci tot el que ara necessito,
silenci tot el que puc oferir.

Ja trigava a sentir els meus peus
freds i humits, de caminar pel fang.
Ja trigaven a aparèixer
antics i coneguts fantasmes que,
una vegada més i ja van milers,
em sacsegen a la realitat,
gravada a foc a les meves mans.
És aquest un nou camí?
per que jo recordo aquesta pedra,
que ara em sembla diferent.

És indiferència tot el que em regales,
indiferència tot el que ara necessito,
indiferència tot el que puc oferir.