Estic condemnada a viure
darrera aquesta finestra.
Dolça presó mentre els vidres
segueixin remulls,
opacs als meus ulls
que solament em deixen veure
realitats distorsionades,
amagades sota els paraigües
de colors d'hivern,
miralls d'un altre temps.
Avuí vull que surti el sol
amb més força que mai,
potser perquè un sempre anhela
tot allò que no pot tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada