És aquest el dia,
el dia del viatge
que em portarà lluny de jo mateixa
per trobar-me a una altra ciutat.
No viatjo sola, però encara així
sento que piloto el meu propi avió buit.
He deixat tot l'equipatge pesat a casa
on espero no trobar-ho a la meva volta.
Miro per la finestra vint-i-tres
i comprenc que has decidit acompanyar-me
mentre la llum del dia et deixi.
Que estranya la vida
que mentre tu et sents gairebé plena
jo continuï pràcticament buida.
Solament el sòl de cotó
separa els meus peus del mar
però els tinc freds i em fan tornar a la realitat:
estic volant cap a un nou jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada