S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 28 d’octubre de 2011

14 d'octubre del 2011

És aquest el dia, 
el dia del viatge 
que em portarà lluny de jo mateixa 
per trobar-me a una altra ciutat.
No viatjo sola, però encara així 
sento que piloto el meu propi avió buit. 
He deixat tot l'equipatge pesat a casa 
on espero no trobar-ho a la meva volta.
Miro per la finestra vint-i-tres
i comprenc que has decidit acompanyar-me
mentre la llum del dia et deixi. 
Que estranya la vida 
que mentre tu et sents gairebé plena 
jo continuï pràcticament buida. 
Solament el sòl de cotó
separa els meus peus del mar 
però els tinc freds i em fan tornar a la realitat:
estic volant cap a un nou jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada