S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 11 d’octubre de 2011

L'escenari

Hem maltractat les nostres ànimes
amb records de nostàlgia.
He creat un escenari conegut
on estirar la punta dels dits
amb intenció de fer desaparèixer el seny.

He buscat creuar mirades 
que ens recordin que va haver-hi un temps 
en què tocàrem el cel.
He desitjat tornar a sentir
la calor dels nostres llavis
encara sabent que després la cremada dol.
He lluitat una batalla que és perduda 
solament per sentir-me viva
quan caic al sòl.
M'he sentit sola 
en una plaça plena de gent 
que no parla.


Dius que tinc nostàlgia de tardor... 
jo solament suplico que arribi l'hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada