S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 28 de gener de 2012

Sorra

De tu surto sempre, 
sempre haig de tornar a tu.
Jo que sóc costum i tu que tornes el quotidià en sorpresa, 
en llums i colors que no existien.
Tu ets la llum en la foscor 
 quan et marxes em quedo cega,
sola amb la resta dels meus sentits
buscant amb les meves mans, 
olorant el rastre de la teva boca 
en acariciar-la l'aire quan t'allunyes de mi.
Ja coneixes el camí de tornada cap a mi.
Cansada, decideixo asseure'm a esperar en la tèbia sorra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada