sobre el desig de posseir-me,
de mirar i trobar la boca
d'on les meves paraules surten.
M'amago darrere de la indecisió
tirant-li la culpa a antigues ferides resseques
que couen amb l'aigua del mar que ens separa.
És això el que som... desig incomplet, innocent,
pors absolutes que pesen sobre els nostres cossos
impedint-nos trobar el camí?
Jo ja no miro on mires,
jo t'estic veient mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada