Obstinació

He desitjat tant l'oblidar-te com el tenir-te.
I si posant terra pel mig, aconsegueixo esborrar-te
treure't de les meves entranyes...
Però no ho aconsegueixo,
doncs com més gran és la meva obstinació
major ho és el llançar-me a la desesperació del teu silenci.

Ara haig de marxar i ho faig sense forces,
sense il·lusió per un abandó descompost.
Però he decidit tancar els ulls, la meva boca i les meves mans
amb l'únic desig de guardar-te
i esperar que a la meva volta,
en obrir els meus únics tres sentits
la teva aroma hagi desaparegut.