Has posat el punt i final número mil...
No recordo qui va posar el nou-cents noranta-nou,
segurament jo.
Fas servir les mateixes paraules feridores de sempre
i no aconsegueixo a entendre
perquè segueixen fent-me tant de mal.
A poc a poc, mentre m'acabo la meva coca cola,
vaig trobant-me de nou les mans
i aprofito, que els meus ulls ja veuen
que tinc a prop una finestra,
per comentar-los que mirin
a través del cristall blanc, el verd dels xiprers.
Som nosaltres els definitius,
els que donarem forma a aquest final?
Arribaran altres com tú i altres com jo
esperant trobar el punt i final número mil u.
Algún dia t´atrevirás a fer-ne algún que sigui una mica mes optimiste? Els teus lectors s´ho pregunten... I som molts.
ResponEliminabe.... supós que ho tindré que intentar... Encara així, aquests poemes estàn escrits des d'un punt de vista en concret i una de les poques coses que m'agradaria aconseguir és que cada lector el pugui traslladar al seu interio propi.
ResponEliminaMil gràcies a tots!!!