S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 12 de maig de 2012

El poema de maig

El reflex de la teva indiferència
és la reacció des d'on neix
la meva resignació.
El teu nom, que es fonia a la meva boca,
s´ha tornat pedra compost de valentia
davant la meva bogeria.
Vols que desaparegui,
i jo també voldria apagar-me poc a poc
fins al no res,
però, ara com ara,
el silenci és el millor
que et puc donar.

2 comentaris:

  1. por fin.. ya estabas tardando! creo que me he hecho adicta a tus poemas!! Sandris

    ResponElimina
  2. Tu siempre has sido mi fan número 1... incluso cuando todo quedaba en mi interior y solo salian lágrimas. Un besazo. Te quiero!!!!

    ResponElimina