En silenci, asseguda
amb els ulls clavats en la tèbia sorra,
el cabell, que se m'embulla, es mou lliure
entre murmuris amb olor a sal.
Asseguda, en silenci.
Així és com últimament m'agrada estar,
així és com he aconseguit esborrar
alguns dels teus records.
... però no ho dic molt fort
que ja sabem que el que tant desitgem,
es converteix en realitat.
Tant dóna si asseguda
o amb l'esquena a la meva tovallola
i mirant al cel, però en silenci.
Aprofito per tancar els ulls
i per obrir la resta dels meus sentits,
per deixar portes obertes
que no t'impedeixin sortir.
Jo el vere titolat... La platja. Es la imatge que me ve quan llegeix aquesta composició. Bonica.
ResponEliminaRectificació: la tovallola es mes personal, la platja es més generic. Coincideix amb el titol. Molt be...
ResponElimina