S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 26 de setembre de 2012

El temps no cura res

El silenci sempre sembla digne
i per això lluito per no deixar
que cap verb s'escapi de la meva boca.
Però mentre escric, record.
Mentre record, m'entristeixo.
És la tristesa millor que l'oblit?
Les fulles de tardor m'acompanyen mentre camino.
La pell, cremada del teu sol,
reclama pluja per sentir-se neta.

Avuí és un bon dia 
per a tornar a començar.
Aquí, en aquest maleït instant.
Per a que esperar a que l'aroma de la teva pell
deixi de conviure amb les meves nits solitàries.

Solament vull cremar la meva boca
per callar que un dia vaig dir amor,
vaig dir poesia.






3 comentaris:

  1. Esta molt xu.lo, hi ha expresions curioses com "cremar la meva boca"...
    D´acord que HIPOTECA es la teva millor creació, pero n´hi ha molts en aquest blog que son molt bons.
    Aquest per exemple.
    Es la tristesa millor que l´oblit?
    Que creus tu?
    Per cert, el temps ho cura tot, pero molt poc a poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sense cap mena de dubte, la tristesa és millor que l'oblit i el temps no fa més que lluitar enfront el seny per ajudar a l'oblit a conquerir el cor.
      Fins quan estàs disposat a lluitar?

      Elimina
    2. La lluita contra l´oblit no la guanya un. Te guanyua ella. Pot ser que no s´oblidin les coses dolentes, pero tampoc les bones. Aixó li dic viure.

      Elimina