dilluns, 3 de setembre del 2012

- II -

Sobtada, de cop perquè si,
la realitat.
Amb mi està, m'acompanya,
estrenyent-me amb tanta força
que no em permet respirar.
Travessant llàgrimes, teves i meves, 
o potser solament meves, 
doncs el seu sabor em resulta familiar,
no trobo més que desacords de forma sospitosa 
en els quals només aparec jo.
Avui i ara,
vull trobar una realitat 
de la qual tu formis part 
o pot ser que habiti per sempre
en el paradís de la solitud.

2 comentaris:

  1. Això es com un gelat que es va fongent poc a poc... ¿cuantes parts tendrà?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, no ho se, la veritat... Deixaré que els dies et regalin la resposta.

      Elimina