la realitat.
Amb mi està, m'acompanya,
estrenyent-me amb tanta força
que no em permet respirar.
Travessant llàgrimes, teves i meves,
o potser solament meves,
doncs el seu sabor em resulta familiar,
no trobo més que desacords de forma sospitosa
en els quals només aparec jo.
Avui i ara,
vull trobar una realitat
de la qual tu formis part
o pot ser que habiti per sempre
en el paradís de la solitud.
Això es com un gelat que es va fongent poc a poc... ¿cuantes parts tendrà?
ResponEliminaDoncs, no ho se, la veritat... Deixaré que els dies et regalin la resposta.
Elimina