S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 13 de desembre de 2012

Tu sol, jo cel.


Tu ets el sol
jo sóc el cel.
Tu ets qui dóna vida
jo des d'aquí a dalt l'observo.
Tu ets qui dóna calor
jo qui refreda.
Tu ets  qui s'amaga i m'enfosqueix
jo qui espera l'alba següent.

Tu ets sol
jo sóc cel.
Tu ets foc
jo sóc freda com el gel.






Gràcies Vicent per tot el teu suport. 

2 comentaris:

  1. Me farás saltar els colors. Quin honor mes inesperat. Con sempre, infravalorant la teva valía. Aquest mal vici tens que corretgir-ho.
    Se t´ha oblidat una cosa important: Tu ets cel i estrellas. Viuen als teus ulls i al teus cabells... Jo sol, cuidado, que cremo... je je je.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ai!! tu si que em faràs treure els colors... ja saps que ets l'únic culpable de que els meus poemes estiguin rebentat l'enteniment als meus lectors.... jo no vull cap mena de responsabilitat. En fí... mil gràcies per seguir donant-me l'oportunitat de publicar a Mennta.

      Elimina