Borratxa del meu odi

Els dubtes maten.
Aquest quant queda.
Aquest quant falta.
Enfonso la boca al seu pit,
cada vegada més fred,
cada vegada més elevat.
Arribarà el dia en que no seré dolça,
ni tendra ni miserable.
Arribarà el dia
en que estaré borratxa del meu odi.
I no respiraré,
ni m'esplaiaré amb plors de revetlla,
i els dubtes m'hauran matat
i sabré que no queda res,
que no falta res.