S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 13 de febrer de 2013

El millor record de jo, ets tu.

La desesperació és l'acte més proper
a coneixer-te que conec.
Dins la teva gramàtica horitzontal,
senzilla, pausada
he trobat la solitud que tant em plena.
I és que està vist que fins i tot
per a sentir-te tot sol
necessites dels altres.
Dins teu, amagats entre els versos
gravats a aquests fulls groguencs,
conviuen els teus records amb els meus.
Una mirada, un lleu somriure, el teu alè.

El millor record de jo, ets tu.

3 comentaris:

  1. Analitzem per parts:
    "La desesperació és l'acte més proper
    a coneixer-te que conec"
    No puc estar d´acord. Coneixes a les persones perque te deixan entrar en la seva vida, i aixó no es desesperació, sino més be un acte de Fe, un acte d´amor inconscient. Crec que tu sentías més afecte que desesperació cap a la teva mare.Independentment del conflictes puntuals que tingueseu.
    El parraf dos evoca solitud. Se me ve una imatge en blanc i negre, com de tristesa. Es pot sentir la seva veu en la foscor del record diguen cosses amb el to de la sabiduría. Per jo, esta perfecte.
    "per a sentir-te tot sol
    necessites dels altres".
    Bona idea i mala execució pero no del tot. Pots sentirte sol rodejat de gent. La solitud estaría en el fet de que, rodejada de gent, pensis en qui et falta, en aquest cas, la teva mare. Li falta algo per concretar la idea.
    La idea que se me ve al cap es que el millor record que podría tenir ella ets tu, pero sensa por, sense tanta pell morta ni l´equipatje inutil que pareix que dus. El record que te ella, segur, es la imatge de felicitat dels seus fills... Voldría estar tota la vida amb valtros, disfrutar dels nets... Es despediría amb un sonriure. Un pare o una mare no es poden reemplaçar. Hi ha que continuar.
    Literariament, crec que al missatge l´hi falta una mica de profunditat. Rascas la superficie. Tens aprou sensibilitat com per haver fet un texte més fondo, més emotiu. Crec que el tens, pero et fa por plasmarlo a les fulles.
    El llengutje esta molt be, hi ha varietat i cada volta me sorprens amb aquest aspecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. al vers "la desesperació és l'actes més.... " vull fer arribar al lector que l'acte puntual de la desesperació és el que m'inciata a pensar amb la necessitat de la persona estimada (en aquest cas, la mare).
      Al vers "... per a sentir-te tot sol necessites dels altres", pens que per a poder a sentit-se sol fan falta dos condicions i no necessàriament a la vegada. Primera: estar tot sol (no tenir la companyia de ningú) situació que no porta intrínsecament el "sentir-se" sol i segona: sentir-se sol encara d'estar rodejat de gent. Tan a una situació com a l'altra, necessites dels altres, tant amb la seva absència com en la seva presència.
      A jo sempre m'han explicat que lo bo que te la poesia es que la pots fer teua. Cada u li donarà el "seu propi" sentit... Aquest ès el sentit de l'autora.

      Elimina
  2. En primer lloc, vull demanar disculpes si el meu comentari ha pogut ferir els sentiments de l´autora en una obra tan íntima de una figura tan important. Es cert que un poema pot tenir moltes interpretacions i moltes d´aquestes no tindran molt a vora amb el missatge que el poeta vol dar. Aquí está clar que es un record motivat per potser la solitud, el buit que ha deixat aquesta figura tan important. Per el altre, no val la pena fer cas als critics a no ser que diguen algo que tu creus que podría ser veritat. Una abraçada.

    ResponElimina