Vent

Deixa córrer la rancúnia,
asseu-te al costat de la teva solitud
i entendràs el meu silenci.

Esborra, sense pressa, les buides paraules,

omple'm d'honestedat

i deixa un testament replet de records.

L'últim que haig d'oblidar

és la profunda esgarrapada

que vas deixar en el meu pit indecís.

I aquest vent,

que no fa més que desordenar-me el cabell,

sembla que ara em calma.