dimarts, 4 de febrer del 2014

El meu món

El teu silenci assetja les meves hores perseguides,
negra solitud de les illes.
Papallones nien en el teu pit ja buit.
Deixa'm també parlar-te amb el meu silenci,
potser tu m'entenguis
o em vas entendre fa temps
quan res era i tot semblava.
Vas creuar el meu cor sense detenir-te
i em vas aconseguir
just a l'hora que dóna començament l'hivern.
Ara passo a formar part de la meva col·lecció de sol·licituds
per a difondre els teus petons.
Potser no tingui sentit per al món
però tampoc el món ho té per a mi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada