Connexió

Aquests dies em permeto una lleu connexió amb la nostàlgia,
atur per escoltar-me dir el que mai repetiré.

S'obren cometes.
He estat capaç de gaudir de moments en silenci,
a qui dones tot sense que et demani res a canvi.
Sabia que t'havies marxat, quina sort.
Al mi, els records em persegueixen, 
i per molt que corri, 
sempre aconsegueixen donar-me caça.
Així que he pensat deixar de córrer.
No per tu, ni per mi, 
sinó amb el fred que ara se sent llunyà.
Llunyà com tu, 
llunyanes les promeses a pensaments 
que no van sortir mai de la meva boca,
paraules no pronunciades, mes fortes que els teus silencis 
que cada vegada semblen mes llargs 
en espais de temps mes curts.
Es tanquen cometes.

Recorda aquesta data... serà, segurament,
la darrer connexió.