dimecres, 11 de març del 2015

Sento el teu somriure cruixir

En aquest punt tan sols vull somiar,
jugar a ser princesa
cantar a crits amb els braços aixecats.
Però percebo que a poc a poc em vaig quedant fora,
com si la vida no em volgués al seu costat
i la mort no necessités encara la meva ànima.
Demano entusiasme i una mica de ganes de voler salvar-se
però els meus peus solament deixen solcs en la sorra
i les ales que brillaven amb tanta esplendor a la meva esquena
no són mes que un grapat de plomes mullades.

En aquest punt tan sols vull somiar,
imaginar com et vas acomodar en les meves costelles
entrant per la meva boca.
Com salvar el que mai vaig tenir
com perdre el que mai va existir.
El temps va apagar la llum
però no m'importa
perquè sento el teu somriure cruixir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada