dimarts, 16 de febrer del 2016

La barana

No et detinguis
quan vulguis buscar-me.
Em trobaràs amb el braços recolzats
sobre la barana del record,
mirant res, absent de mi mateixa.
Et vaig estar esperant
però no ho vaig saber
fins que no vas venir.
Beneïda innocència
que reapareix si més no l'esperes
i fa d'un instant, en el qual semblo morir,
una esperança.
No vaig dir res,
vaig callar i vaig deixar
que el silenci s'expressés.
I la meva boca que no deia res
va cridar sa teua mirada
que també buscava sense alè
algun gest que la calmés.

Així va quedar enrere
aquesta barana repleta de records,
així vaig arribar sense saber com
a qui esperava.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada