Un dia et vaig demanar
que em portessis a un lloc nou
a resguard de totes les mirades,
on pogués endinsar-me en la teva ànima
a través dels teus ulls.
Que m'agafessis de la mà
i em portessis al lloc on resideixen els teus somnis
i no tenen cabuda les teves pors.
Però no existeix aquell indret nou,
ni ulls que condueixin cap a ànimes perdudes,
ni somnis amb residència permanent,
ni mans que agafen altres mans,
i si pors que ajuden a oblidar
tot allò que un dia et vaig demanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada