Ja havia dibuixat el nostre retrobament
a dins fulls que encara romanen al oblit.
Fulls revellits pel temps
que els ha tornat d’un color groguenc i apagat.
No vaig veure venir l’instant
en que les nostres mans es buscaren neguitosament,
i els dits s’entrelligaren
per guardar amb força
aquell moment que ja donàvem per perdut.
Però aparegueren les quatre parets de sempre,
la de la confusió, la de la culpabilitat
la de la mentida i la de la por
que ens obliguen a deslligar-nos una vegada més.
Dies després vaig pensar
que era millor deixar de dibuixar.
Els dibuixos de vegades poden ser tan abstractes...i en el planeta dels nostres somnis el pincell vola tot sol, sense que la nostra voluntat pugui fer-hi res. Tan de bó dibuixi un paisatge meravellós per a tu.
ResponEliminaMoltes gràcies! en certa manera tu ets un dels culpables que de els meus poemes circulin per la red. I de vegades hi ha que agafar el pincell amb força amb les dues mans per no fer esborranys.
ResponElimina