Si és aquest el destí
que em regala la vida,
si és aquesta lluita
la que m'ha de marcar la pell,
si és aquesta angoixa
la que ha de ferir-me l'ànima...
Deixa'm partir cap a terres desconegudes,
deixa'm fugir de les teves mans que em cremen,
deixa'm endinsar-me dins la meva foscor.
Si és aquest el meu camí,
deixa'm caminar sola.
Despues de leer estas cosas tan bonitas,cualquier comentario me parece pobre...Enhorabuena!
ResponEliminaMuchas gracias Sr/Sra. Anónimo/a
ResponElimina