Parlar amb distància del succeït,
analitzar els meus desitjos des del seny,
mirar-te amb ulls de color blau mar
que esmorteeixen els teus de vermell foc.
Et dec passió eterna?
Sento que encara tinc l'ànima hipotecada
a un amor que va durar
el que triga a apagar-se
una espelma els dies de vent.
Pujàrem tant alt
que el vertigen no ens va deixar baixar
i pensàrem que estrenyent les dents
la caiguda no ens faria mal.
Potser hem fracassat
però encara vull que m'aconpanyis
quan no véns amb mi.
Es increíble que ningú hagi fet cap comentari a aquesta composició. Es fantástica!!. Sense dubte, aquesta sortirá al teu llibre de memories... mes endavant.
ResponEliminaai! Vicent... ni tan sols se si hi haurà mai un llibre (a seques)
ResponElimina