Ulls embenats

Aquesta nit ens tornarem a trobar,
portarem els ulls embenats
perquè volem seguir cecs
a la resta del món,
aliens a realitats que ens copegen suaument
como la brisa d'aquestes aigües que ens envolten.
No necesito els meus ulls
perquè et guardo entre la pell i els ossos,
i et sento respirar
i em deixo arrossegar per l'oxigen
que entra a la teva boca i et dona vida.
Tú dins de mí, jo dins de tú.
Un sol esperit amb els ulls embenats.

Si no ens veiem,
segur que no existim pels altres.
No estic, no estàs.
No et veig, ningú ens veu.