Tu, sempre i mai t'equivoques.
No deixes portes obertes a la nit,
incògnites al joc,
inútil i capritxos.
Encara espero la teva veu
i allò que em digueres
ha quedat tan endins
que per a recordar-ho
m´he de dormir.
Però no importa
perquè queda intacta en mi
la teva besada
i si de mi volgués fugir
no seria més que per anar
a morir-se en tu.
Molt xulo, pero aquest ja l´havía llegit... Sense el proleg queda inclús millor, protagonista absolut.
ResponElimina