S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 7 d’agost de 2012

L'espia

És la llum, que demana realitats.
Són les ombres, de color i feres,
les que busquen el meu cos
a la recerca d'aliment.
Vull que et marxis, dolor
i que esborris de la meva pell
les marques de que un dia vas niar en mi.
Ara sóc espia del silenci
a la recerca d'analfabets, ingràvids
però dolços en ànima,
els únics als que aconsegueixo enganyar.

No sóc més que la meva unitat
a la reconquesta de mi mateixa.

1 comentari:

  1. Millor! veig moltes paraules noves: ingràvid, dolç, espia, conquesta... Sònia, ests especial i fas especial les teves lletres. Una abraçada.

    ResponElimina