dimecres, 27 de febrer del 2013
No vull tenir la raó.
No vull tenir la raó,
vull que busquis la teva raó.
Busca-la al teu al voltant,
busca-la en el teu interior,
busca-la en el meu.
La trobaràs en l'amor,
en les llàgrimes que es van vessar ahir,
en el silenci.
I la gaudiràs, com quan corres,
o com quan reim assegudes en el cotxe.
Pot ser que la vida ens separi,
pot ser que la lluita ens estrenyi en el camí
però jo mai tindré la raó a la teu propi destí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No vull criticar.Així que no ho faré.
ResponEliminaAquest es un dels casos en el que un texte es més que un grup de lletres enviant un missatge.
Es una disculpa? Es una invitació a la reflexió?
Una proposta de pau?
Lo que sé es que no es sols un poema.
Es un sentiment dibuixat al paper, una pregunta que busca resposta, es un texte amb un destí que només l´autora i la destinataria coneixen...
Es un eixemple mes de aquest llenguatje secret que es la poesía.
No sé si puc considerarme la persona/animal indicat per parlar de la teva poesía. La teva brota de la puresa que duen els sentiments més sincers. Pot ser per aixó que agraden tant. D´altra manera pot ser no m´agradarien tant. Enhorabona per deixar als teus lectors entrar i coneixer el teu univers emocional. Es un mon ric que es nutreix de les teves inquietuts, de les teves passions, dubtes i vivencies.
A voltes les coses pasen per una raor. La majoría de les voltes, passen per mes de una raor. Converteixte en un temple de calma i tot alrededor es tornará calma...
Resumint: M´agrada el missatge, que supera les lletres.