dissabte, 25 d’agost del 2012

Disfressa d'una altra vida

M'he assegut a mirar el cel mentre t'esperava
però no has aparegut.
No es sent res,
només la calor sembla decidida
a trencar el silenci.
De manera inútil i desvalguda
se'm tanquen els ulls 
i em descobreixo cega, 
disfressada d'una altra vida amb tu.
Però llavors, ja no em preguntes
que faig contemplant els estels.

4 comentaris:

  1. I que fas contemplant els estels? Que hi ha allí que no tinguis amb tu?...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona pregunta... anònim. Als estels tinc amagat tot alló que un dia va fugir del meu costat. Al cel tinc un tresor.

      Elimina
  2. Y a la terra, el tresor ets tu. Hi ha un dit que diu que quan una persona no pot dormir, es perque esta desperta en el somni de una altra persona... ¿Será per aixó que jo dorm com un bebé?

    ResponElimina
  3. Per cert, i amb aixó acabo: el antics pensaban que el mon que tenían a la terra estaba fet igual que el que hi había al cel. El egipcis, els sumeris, els xinesos i fins i tot els mayas eran cultures dominadas per el que veian als estels. Pensaban que el que hi había allí era lo mateix que tenían al mon. Eran cultures molt avançades. Lo que vull dir es que probablement, lo que hi veus allí esta devora teu, ho dus amb tu, i pot ser, no ten adonis.

    ResponElimina