dimecres, 30 de gener del 2013

Vent


Deixa córrer la rancúnia,
asseu-te al costat de la teva solitud
i entendràs el meu silenci.
Esborra, sense pressa, les buides paraules,
omple'm d'honestedat
i deixa un testament replet de records.
L'últim que haig d'oblidar
és la profunda esgarrapada
que vas deixar en el meu pit indecís.
I aquest vent,
que no fa més que desordenar-me el cabell,
sembla que ara em calma.

1 comentari: