Bloguera

Hola a tots! És una novetat escriure al meu blog d'una manera diferent i és que gràcies a Osada Blog i a Liebster Awards  que permet promocionar els blogs amb menys de 200 seguidors, puc donar a conèixer més la meva afició. Gràcies Vicky!!!

Amb el vostre permís, ho faré en castellà.

PREGUNTAS DE OSADA BLOG:

 1.-  ¿cuál es el tema principal de tu blog?
         La poesía
 2.-  ¿qué buscas en otros blogs?
         Depende del blog que este consultando. Me encanta la fotografía
 3.-  ¿cuánto tiempo dedicas a tu blog?
         Demasiado poco
 4.-  Un día que merezca celebración...
         Uno solo? Imposible
 5.-  ¿colaboras con alguna buena causa?
         Sinceramente... no. Las buenas obras suelen quedarse en mi cabeza. Jamás ven la luz. Soy          muy vergonzosa
 6.-  ¿qué página de internet miras con más frecuencia?
         uf!! Facebook
 7.-  Un libro y por qué...
        "Donde termina el Arco Iris"  de Cecelia Ahern porque reí tanto como lloré.
 8.-  Una frase conocida que te guste
        No hay mayor ciego que el que no quiere ver
 9.-  Una canción para un día de lluvia...
        "November rain" Guns n' Roses
10.- Tu pasión...
        Mis niños y la poesía
11.-  Y para terminar, ¿qué es lo que más te ha gustado de mi blog? 
        La variedad, los múltiples consejos... y que eres un sol!.



11 COSAS SOBRE MI:

1.- Me cuesta coger confianza a las personas pero en cuanto lo consigo lo doy todo. Soy timida aunque no lo parezca.
2.- Me río mucho de le vida pero también lloro.
3.- Echo mucho de menos a mi madre.
4.- Tengo el "corason partio" entre Ibiza y Valencia.
5.- Me gusta la melancolía.
6.- Soy un poco vaga... me cuesta arrancar.
7.- Soy Leo.
8.- Soy una devoradora de series españolas.
9.- Me encanta cantar en el coche.
10.- No tengo muchos amigos pero son los mejores.
11.- Mi marido, mis hijos y mi familia, son lo primero.


LAS 11 PREGUNTAS PARA MIS BLOGS NOMINADOS:

1.- Tu nombre...
2.- ¿Qué te aporta tu blog?
3.- ¿Cuales son tus aficiones?
4.- ¿Te gusta leer? Dime el primer libro que leiste
5.- ¿Eres más de planificar o prefieres improvisar?
6.- Todos tenemos defectos y virtudes.¿ Me podrías decir alguno de tus defectos y virtudes?
7.- ¿Reciclas?
8.- ¿Te gusta el deporte? ¿Practicas alguno?
9.- ¿Prefieres el sol o los días de lluvia?
10.-¿Dedicas tiempo a tu blog?
11.- ¿Te gusta la poesía?

AND THE NOMINATED BLOGS ARE...

Aviones Ibiza - Avions Eivissa
Micro 4/3 Ibiza
Insomniador
El racó dels oblidats
Yo al amor me lo follo
Etruska
El Jardín de los Nombres
Ibiza Mundo Activo

Bloqueig

Des d'aqui dalt
m'has de veure molt petitona...
sempre m'he sentit així.

Però malgrat tot aquí estic,
cara a cara amb els teus temors
mà a mà amb la meva timidesa
disfressada d'arrogància.
Si em trobes distreta, aprofita!
és el meu jo més jo,
sense màscares.

Però aquesta vegada 
no és el món contra jo,

no és la primavera,
no és la foscor,
no és que vegis borrós,
ets tu ple de pors.

Buganvilla

Foto de Osada Blog 

Sal de la tierra, tierna, suave.

Clava tus raices en mi corazón,

rómpeme con tus pétalos de colores,

hazme en pedacitos, pedacitos de ti,

y pósame con cuidado en tu jardin.

Agárrame firme, 

que el viento no me lleve,

que nada me separe 

de tu tela enmarañada,

por que contigo siempre he de quedarme.

• http://osadablog.blogspot.com.es/

Somiadora doncs

Des del meu dolor,
íntim i ferotge,
que ataca el poc que queda de tu en mi.
És estrany perquè no és la primavera,
ets tu qui viu a través dels meus ulls
fent-me reviure el que ja he viscut.
Potser no sóc ni somiadora
ni caminant,
ni cercadora de tresors amagats
ni inspiració divina.

He decidit deixar-te aquí,
amb els teus dubtes,
amb les teves mentides,
amb les teves veritats.

No vull tenir la raó.

No vull tenir la raó,
vull que busquis la teva raó.
Busca-la al teu al voltant,
busca-la en el teu interior,
busca-la en el meu.
La trobaràs en l'amor,
en les llàgrimes que es van vessar ahir,
en el silenci.
I la gaudiràs, com quan corres,
o com quan reim assegudes en el cotxe.

Pot ser que la vida ens separi,
pot ser que la lluita ens estrenyi en el camí
però jo mai tindré la raó a la teu propi destí.

El millor record de jo, ets tu.

La desesperació és l'acte més proper
a coneixer-te que conec.
Dins la teva gramàtica horitzontal,
senzilla, pausada
he trobat la solitud que tant em plena.
I és que està vist que fins i tot
per a sentir-te tot sol
necessites dels altres.
Dins teu, amagats entre els versos
gravats a aquests fulls groguencs,
conviuen els teus records amb els meus.
Una mirada, un lleu somriure, el teu alè.

El millor record de jo, ets tu.

Vent

Deixa córrer la rancúnia,
asseu-te al costat de la teva solitud
i entendràs el meu silenci.

Esborra, sense pressa, les buides paraules,

omple'm d'honestedat

i deixa un testament replet de records.

L'últim que haig d'oblidar

és la profunda esgarrapada

que vas deixar en el meu pit indecís.

I aquest vent,

que no fa més que desordenar-me el cabell,

sembla que ara em calma.

Nou començament

Derrotada, ja lliure, llegeixo la teua veu
mentre el vent mou l'ombra de les fulles.
Al carrer, on la llum cau a l'inrevés,
deixàrem l'amor regirat 
per tornar a ser el que mai vam ser 
en el nostre propi camí.

Començarem de nou amb paraules, 

que són matèria i no temps, 

que esperen ser trobades en solitud

però amb pretensió d'anar del teu cos al meu

sense malenconia.

Borratxa del meu odi

Els dubtes maten.
Aquest quant queda.
Aquest quant falta.
Enfonso la boca al seu pit,
cada vegada més fred,
cada vegada més elevat.
Arribarà el dia en que no seré dolça,
ni tendra ni miserable.
Arribarà el dia
en que estaré borratxa del meu odi.
I no respiraré,
ni m'esplaiaré amb plors de revetlla,
i els dubtes m'hauran matat
i sabré que no queda res,
que no falta res.

Tu sol, jo cel.

Tu ets el sol
jo sóc el cel.
Tu ets qui dóna vida
jo des d'aquí a dalt l'observo.
Tu ets qui dóna calor
jo qui refreda.
Tu ets  qui s'amaga i m'enfosqueix
jo qui espera l'alba següent.

Tu ets sol
jo sóc cel.
Tu ets foc
jo sóc freda com el gel.

Gràcies Vicent per tot el teu suport. 

Una besada

Una besada.
Lleva'm la raó...

Com una veu en off
que et recorda tot allò que s'ha de dir.
Abraça'm molt, molt, molt fort
per la cintura.
He sentit el cruixir de la meva llengua
anhelat la teva i després... res.
Aquesta nit cremava el silenci
i ara em sembla el cel.
Per què ningú vol endinsar-se al silenci
com a fórmula de fuita?

Ressaca

Quan una ha begut,
i el cap creu lliscar-se en línia recta 
i les cames decideixen prendre el seu propi camí...

Quan una pensa que els seus caminars donant tombs 

passen desapercebuts en un bar sense gent

i els "xupitos" de vodka passen per les mans ràpidament...

Quan una perd la capacitat de control de la seva pròpia llengua 

i deixa que paraules, unes més altes que altres, 

totes juntes, sense espais, sense sentit 

s'apoderin de la conversa buida de contingut...

Quan tot això passa... nena! només queda la ressaca.

El meu secret no ets tu

Quina tardor més extranya.
Ha desaparegut la por al fracàs
i el camí em converteix en dona immune.

Ara, amb el dret que em regala la impunitat dels meus ulls, 
m'atreveixo a alçar la veu per cridar 
que el meu secret no ets tu.

Ja pots maleir boig de tristesa, 
negant l'evidència, tirant mans al passat
recercant paraules soltes que et donin significat
però ara ja t'has quedat sol.

El temps no cura res

El silenci sempre sembla digne

i per això lluito per no deixar

que cap verb s'escapi de la meva boca.

Però mentre escric, record.

Mentre record, m'entristeixo.

És la tristesa millor que l'oblit?

Les fulles de tardor m'acompanyen mentre camino.

La pell, cremada del teu sol,

reclama pluja per sentir-se neta.

Avuí és un bon dia 

per a tornar a començar.

Aquí, en aquest maleït instant.

Per a que esperar a que l'aroma de la teva pell

deixi de conviure amb les meves nits solitàries.

Solament vull cremar la meva boca

per callar que un dia vaig dir amor,

vaig dir poesia.

- III -

He perdut allò que mai vaig tenir,
no se si per la meva malaptesa
de creure que et coneixia,
o per la teva,
en deixar-te portar per la meva bogeria.

He perdut allò que vaig creure meu,
he lluitat contra el no-res,
aquest no-res que ara sóc
si és que alguna vegada
em vaig dibuixar diferent.

Ja no vull cerques,
ja no busco somnis,
ja no somio res,
res és el que em porto.

- II -

Sobtada, de cop perquè si,

la realitat.

Amb mi està, m'acompanya,

estrenyent-me amb tanta força

que no em permet respirar.

Travessant llàgrimes, teves i meves, 

o potser solament meves, 

doncs el seu sabor em resulta familiar,

no trobo més que desacords de forma sospitosa 

en els quals només aparec jo.

Avui i ara,

vull trobar una realitat 

de la qual tu formis part 

o pot ser que habiti per sempre

en el paradís de la solitud.

- I -

Apago avuí la veu a tu deguda.
Que món d'anar i venir!
d'amor que es torna ombra.
T'imploro no anar-me acabant
mentre tu renèixes de tu mateix,
inesgotable.

Deixo aquest poema
a falta d'algo millor...
Procuraré deixar constància
de que mai vas existir,
mirant cap a enrere de front
i caminant cap a davant de puntes.

Desig amagat

Tu, sempre i mai t'equivoques.
No deixes portes obertes a la nit,
incògnites al joc,
inútil i capritxos.
Encara espero la teva veu
i allò que em digueres
ha quedat tan endins
que per a recordar-ho
m´he de dormir.

Però no importa
perquè queda intacta en mi
la teva besada
i si de mi volgués fugir
no seria més que per anar
a morir-se en tu.

Disfressa d'una altra vida

M'he assegut a mirar el cel mentre t'esperava
però no has aparegut.
No es sent res,
només la calor sembla decidida
a trencar el silenci.
De manera inútil i desvalguda

se'm tanquen els ulls 

i em descobreixo cega, 

disfressada d'una altra vida amb tu.

Però llavors, ja no em preguntes

que faig contemplant els estels.

L'espia

És la llum, que demana realitats.
Són les ombres, de color i feres,
les que busquen el meu cos
a la recerca d'aliment.
Vull que et marxis, dolor
i que esborris de la meva pell
les marques de que un dia vas niar en mi.
Ara sóc espia del silenci
a la recerca d'analfabets, ingràvids
però dolços en ànima,
els únics als que aconsegueixo enganyar.

No sóc més que la meva unitat
a la reconquesta de mi mateixa.